Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Hola a tots/tes

Sóc Robert Sánchez un apassionat del traç incomprès que molts anomenem art, que viu a Barberà del Vallès. Professionalment sóc preimpressor i impressor gràfic. Personalment la meva experiència amb el dibuix està basada en un autoaprenentatge de molts anys seguint la pauta de millora constant i inconformisme en direcció daconseguir una perfecció en lexpressió. Dibuix de tot (paisatges, retrats, objectes…etc), però pertanyo a aquest col·lectiu que admira el còmic i el manga.

La intenció que hi ha darrera de les meves representacions. Es un exjercici de alliberament i expressió com no ho habia fet fins ara. M’ha agradat molt el repte de dibuixar amb la mà oposada a la que sempre fem servir, i he gaudit com un nen…de veritat, tenia un somriure a la cara, cada vegada que em mirava al mirall i movia la meva mà molt maldestre. Així que, us puc dir que a cada line torta i molt desproporcionada he intentat plasmar aquesta diversió que he sentit i que el dia a dia et fa oblidar.

Al Autoretrat 1 he fet un autoretrat més divertit i una mica caricaturitzat fent servir una petita base de una esfera i un parell de traços per «centrar» una mica l’angle del cap i he començat a dibuixar amb un color verd finalitzant tot amb una signatura molt torta i divertida. la sel.lecció del color verd simplement va ser per recordar l’esperança.

Al Autoretrat 2 he fet un retrat més «realiste» fent servir un llapis i desprès un rotulador per destacar alguns traços, aqui he deixat anar la mà sense guies i he intentat fer un retrat més serios i fidel del que veia. Per altre banda he fet com interbenció  creativa línes tortes al voltant del cap com a mena de fons caótic com una mena de simbolisme de que encara que darrera nostre pot ser que tenim un desastre caótic sempre podem expresar-nos amb les petites línies que ens fan ser qui som.

Deja una respuesta